Maria Lacueva i Lorenz (València, l’Horta, 1980). Doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura (UV, 2013), DEA en Teoria i Cultura Contemporànies (UdG, 2009) i Llicenciada en Filologia Catalana (UV, 2004); des de 2005 ha estat professora d’Estudis Catalans a les universitats alemanyes de Saarland, Heidelberg, Mannheim. La seua recerca se centra, principalment, en dues línies: d’una banda, la crítica feminista al voltant de la literatura d’autora i, de l’altra, la docència de la cultura catalana en l’àmbit universitari internacional. Ha publicat diversos treballs a revistes i llibres de caire internacional sobre les escriptores valencianes de postguerra i l’articulació de les genealogies femenines literàries. També ha coordinat el volum col·lectiu Didàctica Universitària dels estudis culturals. Pràctiques i tendències en la Catalanística i la Hispanística publicat a Alemanya el 2017.
Ha obtingut el Premi Joan Coromines que atorga la Societat Coral el Micalet pel treball Identitats femenines durant el franquisme al País Valencià (2012); a més l’Institut d’Estudis Catalans li va atorgar un ajut a la recerca (2010) i un accèssit al Premi d’Investigació Mercè Rodoreda pel treball Les narradores valencianes de postguerra: recepció crítica i propostes d’anàlisi (2014). Actualment prepara la publicació, prevista per al 2017, del monogràfic Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme amb la Institució Alfons en Magnànim.
